HOY COMIENZA ESTE BLOG QUE DEDICO A MI HIJO VICTOR
El pasado viernes 13/07/07 nuestro pequeño Víctor de 4 años marchó al otro lado de forma repentina.
Poco a poco os iré escribiendo sobre Víctor, a medida que vaya aprendiendo a crear el blog.
Desde aquí en nombre mío y de mi familia envío un fortísimo abrazo a nuestros 3 nuevos amigos, Natxo, Anna y su hija Anna, que perdieron recientemente a su hijo David con los que nos sentimos estrechamente unidos . También quiero dar las gracias a Jorge 'Piñe' por haber estado con nosotros haciéndonos compañía la noche anterior al fallecimiento del nene y a Carmen, a Pilar que nos acompañó en el momento de la despedida y a Mirco que vió como Víctor saltaba encima de su cama, a Javi y Nieves que nos acogieron en Madrid, a Roberto y Merche, a Manu, Luis y Julián que estuvieron las últimas horas al lado de Víctor y a todos aquellos amigos que estuvieron horas antes y después de la marcha. Y tampoco me podría olvidar de la Dra. Esteban que me dió un gran abrazo cuando Víctor murió, ¡gracias por tu sensibilidad!, también quiero enviar un abrazo al enfermero que tan bien trató a Víctor, desgraciadamente no recordamos su nombre, gracias a todos los médicos que se acuerdan de Víctor aunque sólo estuvieran con él dos días. Gracias a la 'senyoreta' Montse Puigbarraca por atender a Víctor siempre que la necesitó, y gracias a ti Montse por darnos la dirección del Blog de David Rovira y Natxo, el destino ha hecho que nos conozcamos, ha sido el mejor regalo que nos han hecho nunca. Gracias Pablo por tus palabras. Encarna ...
7 comentarios:
És tot un plaer i un honor estrenar els comentaris al vostre blog.
Espero i desitjo que aquesta eina us serveixi tant com a nosaltres, per endreçar els sentiments i per gaudir amb els records.
Per començar, aquest foto que compartiu amb tots nosaltres, on el Víctor està tan maco, tan feliç.
Com tu dius, és un immens regal el que ens han fet els nostres nanos de posar-nos en contacte. I prevec un futur intens, molt intens...
Una forta abraçada, amics.
Bona nit! Antonio, Esther, Natxo i Anna
Sóc l’Imma, No us conec directament, però segueixo el vostre dol arrel de la meva estimada germana Lourdes Joseph (mare de l'Oriol Riu) i és curiós perquè també segueixo indirectament el dol d'en Natxo i l'Anna, doncs sóc companya de feina de la Montse Fructuoso (mare d'en Pau) i per ella vaig poder tenir la sort de conèixer en David Rovira, tot passejant.
Voldria donar-vos als quatre el meu humil recolzament, tot i que haig de dir que quan passejo pel blog d'en David i d’en Victor i llegeixo aquestes dolces i tendres paraules no puc evitar d’emocionar-me i aprendre dels quatre.
Gràcies! Sí gràcies! per ser com sou i per deixar-me formar part d’aquest camí que heu iniciat els quatre!
benvolguda Imma,
Em reconforta pensar que el record, i també, perquè no, el missatge del David es va escampant. I ara també el del Víctor. És curiós comprovar com estem tots connectats. Però no hi ha casualitats. De fet, crec que tots som un, i poc a poc anem aprenent que l'únic camí és el de la bondat i l'amor. Els nostres nens són sers molt especials que ens han regalat uns anys meravellosos de presència física i moltes lliçons per ser millor persones, però que ens deixen molt més... i segueixen amb nosaltres.
Imma, moltes gràcies per les teves dolces i boniques paraules.
Endavant amb aquest nou camí que has començat. Espero que t'ajudi a tirar endavant i a donar cada dia un sentit a la vida i de pas donar-nos a conèixer moltes coses d'aquest preciós nen amb aquests ulls tan macos.
Una abraçada ben forta i, encara que no ens coneixem, un petó amb tota la meva estimació.
Gràcies Imma, gràcies per conèixer a la Montse Fructuoso i gràcies Lourdes per trocar-nos i preocupar-te tant de nosaltres, tot això no és casualitat. Sembla mentida però l'única gent que es preocupa sincerament de nosaltres sou vosaltres. Avui diumenge he llegit els vostres missatges i m'he sentit molt bé.Benvinguda 'jo mateixa' a casa nostra.Natxo no tinc paraules.
Poema-Pregaria per L’Antonio i la Esther:
Poema-Pregaria per el Natxo i l’Anna:
Poema-Pregaria per els que viviu una pèrdua tant gran:
SEMPRE QUEDA UN FIL
Com si fos un fil,
un fil llarg i prim
que teixint-se d’enyor
m’uneix sempre al teu cor.
És només un fil,
potser fràgil,
però sempre fàcil
per tenir-te dins meu
tan a prop com tan absent.
No ha d’esborrar el temps
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l’oblit
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç
ara que es més possible el món que somniaves
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim
que per tendre és tan tens
que per minse es fa immens.
És només un fil,
potser fàcil,
però sempre fràgil per sentir-te dins meu,
tan a prop i tan absent.
Queda sempre un fil.
Amb gran estima tots nosaltres volem pregar i al vostre costat volem estar.
Enviem un petó molt fort al cel.
Víctor, Lourdes, Oriol (Rovelló-Pi-Etp Clot) i Anna.
Gràcies per la teva dediactòria, Lourdes, grècies per pensar també en nosaltres...
Publicar un comentario